15-ABRIL-2020 DAE
/

Dones Amb Empenta (DAE) som una entitat especialitzada en l’atenció a dones, joves i famílies, i la intervenció en violències masclistes. El confinament perimetral de la Conca d’Òdena, la matinada del 13 de març, va afectar-nos de ple i de forma precoç per tenir la seu a Igualada. Davant de la singularitat d’aquest confinament, ens vam haver d’avançar en la reorganització exprés de professionals i programes, per tal de mantenir l’atenció en tots els serveis, de forma proactiva, principalment per telèfon i amb espais d’atenció presencial per a possibles urgències.

Des del dia 13 de març, concentrem tots els esforços per a dur a terme seguiments continus de les persones que atenem, i estar obertes per a nous “casos”, oferint diferents espais públics de suport i contenció. L'equip de  professionals destaca que “totes les persones que atenem valoren molt saber que hi ha un servei disponible i proactiu que les va contactant per saber com evoluciona la seva situació, i també que poden contactar si augmenta la seva angoixa o es complica la seva situació”.

Les situacions amb què ens trobem són molt diverses i amb diferents nivells de vulnerabilitat. Des del Servei Servei d'Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF), s’explica com “l’angoixa en diverses situacions familiars va pujant en un marc totalment desconegut i que no havíem vist abans i que ens interpel·la a buscar i trobar noves estratègies de gestió i sostén”.

L’ànim ha anat canviant entre les persones que atenem. Al principi hi havia una certa incredulitat, sorpresa i fins i tot un cert sentit d’aventura, però a mesura que ha anat passant el temps i els esdeveniments i circumstàncies ha començat a aparèixer amb més claredat l’angoixa, una angoixa que en termes generals l’equip del SOAF defineix com “angoixa davant la incertesa”. El Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i Equip d'Atenció a la Dona (EAD) afegeix “i la por que està generant aquesta situació. Aquesta incertesa i aquesta por es detecten, majoritàriament, en dones soles o en dones soles amb fills/es a càrrec”.

Com es concreta aquesta incertesa, aquesta por? Per als més petits i joves, en qüestions com ara que passarà amb els cursos? Quan podré tornar a veure els meus amics, les meves amigues? Apareix la sensació de sentir-se sorpresos i sorpreses, desil·lusionats i desil·lusionades davant la fragilitat de les “certeses” de la vida. Integrant la incertesa.

Per part de les persones adultes apareix l’angoixa i la por per com podràn assumir els compromisos econòmics, què passarà amb la meva feina? En cas d’un ERTE, quan cobrarem? On i com he de tramitar ajudes? El SOAF confirma que la incertesa per mantenir el suport material produeix molta por.

La situació empitjora en el cas de les dones en situació de violència masclista. Les educadores i treballadores socials dels Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIEs) que gestionem indiquen que “la situació socioeconòmica de moltes dones que pateixen VM ja és precària de base: dificultats d’accés al mercat laboral per llargs períodes dedicats a les tasques de cura no remunerades, jornades parcials per conciliació familiar, persones dependents a càrrec...”. “Les dones que es troben en situacions vulnerables social i econòmicament, es veuen indefenses i confuses davant les situacions laborals que s’estan trobant, moltes d’elles amb treballs precaris i contractes temporals, que no saben si continuaran...”, constaten.

També està l’angoixa de les dones i les famílies on varis membres són grans: serem capaços de cuidar-nos? Fins quan durarà el coronavirus? Comencen a aparèixer dols per familiars pel COVID-19, així com la por a què els i les familiars de risc puguin morir aïllats.

Les dones i famílies que estaven treballant en processos difícils, de separació, dols, replantejaments de la relació amb els fills i filles, la presa de consciència de la violència, amb el confinament se senten desubicades i no saben com continuar amb aquests processos que suposava una presa de decisions.

Les custòdies compartides es fan difícils de gestionar. Les juristes del SIES confirmen que és una de les principals demandes d’assessorament jurídic. Els casos que arriben tenen relació amb els pares que d’acord amb el règim de visites van a buscar els infants i després es neguen a tornar-los a la mare, o bé posen dificultats; de dones que prefereixen no entregar els fills per tal d’evitar contagis i reben amenaces de demandes o complicacions a l’hora de comunicar-se amb els pares; o de dones sense convenis encara pels fills i filles.

L’atenció a les violències masclistes

El nombre de trucades als telèfons d’atenció per violències masclistes, com els de l’ICD, s’han incrementat molt durant el confinament, però no es materialitzen en denúncies.

L’explicació de les juristes dels SIEs és que “la declaració de l’estat d’alarma, estat policial i de por col·lectiva és un dels factors que aquests dies ajuda a que les dones no interposin denúncia”. En el cas de les dones que no conviuen amb l’agressor, es troben que “es plantegen i replantegen molt més el fet d’interposar denúncia perquè tenen més temps per replantejar-se les inseguretats, com és que i hauran d’anar soles, quan prosperarà el procediment i si els tràmits s’allargaran o no”. En els casos de dones que conviuen amb l’agressor, asseguren que “tot es complica encara més”, perquè es fa molt més complicat acabar amb la convivència si l’agressor no té cap altre lloc on anar-hi, pel sentiment de culpa, aquesta “culpa” gran aliada i companya de moltes dones que pateixen violència masclista, per la negativa rotunda per part de l’agressor de marxar del domicili, per la por en relació al que passarà amb els menors, si hauran d’anar a comissaria amb ells, o deixar-los amb l’agressor, per la dificultat de la dona de marxar i trobar una llar alternativa, o per la por de si hauran de tornar a casa i estar 24h confinades amb la persona a qui han denunciat.

L’objectiu de les professionals de DAE, com d’altres entitats especialitzades en aquesta atenció, és donar suport i acompanyar, i estar presents i preparades per actuar en coordinació amb els altres agents dels circuits territorials en cas d’emergència, per a donar una resposta conjunta a una situació de violència masclista, que en cap cas pot quedar amagada per l’estat d’alarma.

Els SIES són serveis d’intervenció especialitzada que formen part de la Xarxa pública d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situacions de violència masclista, regulada per la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Dones Amb Empenta en gestiona dos a la Catalunya Central, el SIE d’Igualada, des de fa 10 anys, i el SIE de Manresa de nova obertura el passat 3 de febrer.

Són serveis declarats essencials, precisament per a la vulnerabilitat del col·lectiu a què van dirigits. La principal dificultat amb què es troben les professionals DAE és l’atenció a les dones que conviuen amb l’agressor. Les educadores socials constaten que “una de les afectacions de la violència masclista és l’aïllament de la víctima. L’estat de confinament afavoreix a l’agressor el control sobre aquesta. Un control que s’agreuja pel fet de compartir sostre 24hores al dia”.

Davant d’aquest control, les professionals dels dos SIES de DAE, educadores socials i treballadores socials, juristes i psicòlogues, expliquen com les dones confinades es busquen estratègies per posar-se en contacte amb el SIE. S’imposa l’enginy i la imaginació, per buscar petits moments de soledat per trucar, o fer-ho en moments de compra, o a través de familiars que coneixen la situació, per a mantenir el contacte.

Les psicòlogues valoren “com de "terapèutica" pot esdevenir l'existència d'un servei presencial però que per circumstàncies majors ha de ser telemàtic, i per tant, simbòlic: el fet que les usuàries coneguin de la disponibilitat del servei per a atendre emergències, genera una representació mental i estat intern de seguretat”.

Totes paren “molta atenció al detall de les situacions que explica cada dona que atenem al telèfon, en concret prenem nota del que més ens sorprèn, perquè en aquesta situació mai vista ni viscuda, els símptomes particulars persisteixen, es poden agreujar o alleugerir”.

La soledat. La por a estar sola, a no ser atesa, a no ser ajudada en cas d’emmalaltir, és una de les preocupacions expressades. Aquestes dones demanen més seguiment. Les educadores socials creuen que “té a veure amb una interpretació de la soledat com a pèrdua, de fracàs. El sistema heteropatriarcal està organitzat per formar famílies productives i reproductives, estar sola és ser “loser”. L’aïllament pel confinament ajuda a reforçar aquesta idea que agreuja estats depressius, de melancolia, tristesa i pèrdua”.

Per a altres dones, en canvi, el trencament del vincle social que suposa el confinament esdevé  un escenari més tranquil. Les psicòlogues apunten que és el cas d’“aquelles dones que tenen símptomes d'angoixa en espais oberts o interactuant amb persones, o de les que tenen por de sortir al carrer perquè tenen ordres d'allunyament o saben que l'agressor encara les vol mal”.

Són dones, que amb el confinament les psicòlogues dels SIES diuen que “respiren i experimenten certa calma, tot i ser temporal, fins i tot experimenten felicitat, perquè es veuen «per fi» confinades, fora de perill, sense l'imperatiu de fer i sortir i treballar i relacionar-se amb els altres”.  

Una situació semblant passa amb els infants i adolescents que tenen mala relació amb l’escola o l’institut. Les psicòlogues infanto-juvenils del servei posen de manifest que “el fet de no haver d’anar a l’escola fa desaparèixer el conflicte i millora la relació a casa”.

La situació pel Covid-19, però, també significa una nova amenaça. Les mateixes psicòlogues aclareixen que “en els infants que tenen una excessiva por/preocupació per si el pare/agressor/parella de la mare li fa mal, amb el COVID19 pateixen també per ella. Com si aquest virus fos un altre possible "agressor" de la mare”.

El confinament per evitar l’extensió del Covid-19 també ens ha posat a prova nosaltres, com a equip, tant en el personal com en el professional. La situació ens ha sorprès tant com a les persones usuàries, i ens ha suposat un marc d’aprenentatge sense precedents i amb el que hem pogut comprovar la capacitat de l’entitat per adaptar-se a una nova forma de treball i d’atenció. Després de més de 3 setmanes, podem concloure que DAE és una entitat resilent.