05-JUNY-2020 DAE
/

Són temps d’incertesa. I de dol. Tothom ha perdut alguna cosa, sinó algú. També de forta sobrecàrrega. Les dones fem de mames, mestres, cuidadores, psicòlogues, companyes, treballadores... I s’accentua la pobresa, amb especial incidència entre nosaltres. Un context difícil, de molta tensió, que afecta la nostra salut emocional. En parlem, del que ens passa i de com ens sentim, al primer taller que duem a terme on-line: “Covid-19 i gènere: com ens està afectant aquesta crisi a les dones”.

El taller va anar a càrrec del SIAD MICOD, el dijous 4 de juny, dins del programa del 28M, Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones, organitzat per l’Àrea d’Igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena.

Yezirah Vázquez Morales, coordinadora de SIAD’s i educadora social, va abordar el tema de forma polièdrica, en un espai obert i de total confiança, en què de forma molt participativa es va parlar de la crisis de la Covid-19 i les violències masclistes, les violències econòmiques, el treball, les cures, la criança, l’embaràs i el puerperi, i la salut emocional.

El confinament va significar un canvi de rutina diària dràstic, d’un dia per l’altre. Canvien les relacions familiars, i el paper de les dones. S’evidencia la importància de les cures i la necessitat d’un model social que posi la vida al centre, però també les desigualtats entre homes i dones, que ara s’incrementen.

L’aïllament social obligatori agreuja les situacions de conflicte a tots els nivells, i específicament de les violències masclistes. Unes s’inicien, altres s’intensifiquen, amb gran risc per a les dones que conviuen amb l’agressor. Les denúncies disminueixen, per por, per dificultats diverses, però no les violències masclistes, com demostra el fet que del 16 de març al 15 d’abril augmentessin les trucades al 900 en un 60% pel que fa al mateix període del 2019.

El primer dia de confinament significa també el primer dia que moltes perden la feina. La crisi econòmica s’imposa i amb un clar biaix de gènere, amb especial atenció a les dones de famílies monomarentals, les que treballen en l’economia informal (no regularitzada), les treballadores de la llar o règim intern, que són les primeres “acomiadades” per la crisi, sense possibilitat d’accés a prestacions, les del sector de l’atenció domiciliaria i la geriatria, molt precaritzat, les treballadores del sexe, que han quedat fora de totes les mesures, les dones immigrades i racialitzades amb una situació administrativa irregular.

A la vegada, es multiplica el treball de les cures, el de les feines no remunerades. Una precarietat laboral i de desigualtat que té conseqüències directes en les dones. La violència econòmica també és violència de gènere.

Se suma la incertesa, la por i el dol. Amb la Covid-19 passem per un procés de dol social, en què tothom hem perdut alguna cosa...

Dolors, malestar físic, angoixa, estrès, frustració, esgotament o mal de cap, poden ser símptomes de l’afectació, entre d’altres. Hem de parar i reflexionar. Pensar quines pèrdues hem tingut o hem sentit, quines emocions hem sentit durant aquests mesos. Si hem tingut la sensació de trobar-nos pitjor.

Hem de validar les nostres emocions. És normal sentir-les, fins i tot ens poden semblar contradictòries entre elles. No són ni bones ni dolentes, són humanes. Els hi hem de donar un lloc, reconèixer-les, parlar del que ens preocupa, preguntar-nos a nosaltres mateixes. Hem de tenir present que la salut integral està relacionada amb diverses àrees, la física, l’emocional, la sexual.. i de vegades, entre elles, es veuen influenciades.