12-MARÇ-2021 DAE
/

Avui fa un any. La COVID-19 irromp a Igualada, la primera ciutat amb confinament perimetral de tot l'Estat. En plena “zona zero”, per a Dones Amb Empenta s'obre una etapa d'aprenentatge sense precedents, amb una situació que posa al màxim la nostra estructura. Hem pogut comprovar la nostra capacitat d’adaptació a situacions d´urgència i excepcionals, de reinvenció, així com la flexibilitat de tot l’equip per a construir una nova forma de treball i d’atenció.

Era un dijous. El 12 de març del 2020 els escolars d’Igualada i la Conca d'Òdena ja no van anar a escoles ni instituts, i davant de la situació d’alarma generada, encara sense directrius clares,  ja vam fer que les companyes d’origen més llunyà, com Barcelona, no vinguessin als llocs de treball. Al vespre s’anunciava el tancament perimetral.

En un primer moment, s’imposa la reorganització d’urgència. El primers dies del confinament perimetral passa per avisar totes les usuàries amb visita prevista i fer les visites d’atenció via telèfon, amb la consegüent reorganització del treball de l’equip i les agendes. Es reorganitza l’horari presencial del SIE d’Igualada, que com servei d´atenció a les violències masclistes prioritzem com a servei essencial, des d’un primer moment i abans que l’administració així ho declarés.

Durant el confinament, el SIE d’Igualada es mantindrà obert de 9 a 14h per a possibles urgències amb un equip base. La setmana a sobre, la reorganització s’amplia a tots els equips i serveis d’atenció de DAE, inclòs el SIE Manresa, que havia obert un mes abans. L’estat d’alarma s’estén a tot el país, amb doble confinament per a la zona zero.

Les trucades de seguiment s’amplien a totes les dones, infants i adolescents, amb especial seguiment de les convivents amb l’agressor. Abordem la situació amb una atenció proactiva, que les dones valoren molt positivament.

La primera fase com de “xoc” implica per altra banda la provisió de tots els mitjans necessaris per a fer-hi front. Des dels EPiS i còpies de targetes de telèfon per a les diferents professionals de l’equip, fins a la cerca de noves formes de contacte com són canals de Telegram, especialment per a les usuàries convivents amb l’agressor, amb la consegüent intensificació de la comunicació per xarxes socials i la web de DAE, per a reforçar la informació sobre l’activitat del servei i de les noves vies de contacte.

Per a la campanya de comunicació dissenyem cartells propis i creem les etiquetes #NoEstàsSola #PendentsDeTu, amb una clara referència a la disponibilitat del servei per a l’atenció de dones i de les violències masclistes malgrat la COVID-19.

La vivència de les professionals també és diferent. Els equips presencials entomen totes les acollides i urgències, a més de facilitar la feina a les companyes que d’un dia per l’altre no han pogut tornar al seu lloc de feina per residir fora de la Conca d’Òdena. Les companyes que fan teletreball, també estan confinades a casa, com les usuàries. Les jornades laborals es confonen amb la vida privada, no desconnectem, estem pendents tot el dia dels mòbils, amb tensió, i costa separar una cosa de l’altra.

Poc a poc es restableix el contacte dels serveis de DAE  amb la resta de serveis de la xarxa. De fet, promovem reunions d´urgència dels circuits. S’incrementen també les reunions internes per anar construint la nova metodologia de treball, que passa per la incorporació del mitjà de videoconferència, tant per a les reunions com per a les visites.

Molts dels processos i objectius que es treballaven fins llavors queden en “stand by” temporalment perquè apareixen malestars propis de la nova situació que imposa la pandèmia.

La temàtica de les dones ateses són les angoixes, que es van modificant segons el moment personal o del context. Pors per la salut, per la incertesa de la situació econòmica, per la pèrdua de poder adquisitiu, per l’augment de la dependència econòmica vers a altres, per si no tornaran a veure els seus fills i filles després de l’intercanvi del règim de visites, per conèixer que persones properes emmalalteixen i per no poder-se acomiadar de les que han mort. Soledat, aïllament, norma, carència.

Per a alguns infants i adolescents, la COVID-19 pren forma d’un altre possible agressor, quelcom que els pot atacar, i no només a ells i a les mares, sinó a tot el seu entorn. Molts expressen temor a que els avis i iaies es posin malalts o inclús, que puguin morir.

El format telefònic o videoconferència genera una nova modalitat d’atenció. Cada nen, nena, noia o noi respon de forma diferent. Mentre alguns expressen dificultats per a comunicar-se, altres, només nens, els permet obrir més que de forma presencial.

S’incrementen, i molt, les visites devolutives amb les mares. Les vistes telefòniques ho faciliten. En general, hi ha més contacte amb tots i totes les usuàries.

El treball en equip, l’eix vertebrador de la nostra metodologia

2020. Un any diferent, que ens ha marcat a totes i tots, amb més o menys intensitat. Hi ha hagut moltes pèrdues: no només de vides humanes, sinó també de projectes, vincles amb d’altres persones, costos econòmics. A nivell de DAE vam perdre de cop la quotidianitat d´estar juntes presencialment i d’una forma de treballar. Hem hagut de canviar la nostra metodologia de treball, encara en adaptació ara, amb tot el què això implica.

I malgrat tot, el 2020 ha estat un any de creixement per a nosaltres. L’obertura d’un SIE a Manresa gestionat per DAE el mes de febrer i un altre a Sant Boi el mes d´octubre també ha estat una finestra d’oportunitat per renovar, repensar i millorar els programes i metodologies, mitjançant reunions de programes dels tres SIEs.

I seguim. Seguim treballant en unes condicions noves, inventant, innovant i adaptant-nos al ritme que la pandèmia ens marca i que travessa i incideix en tots els processos dels equips. Ara que mirem enrere, apreciem la vàlua de l´equip professional, que és excepcional.

En un any tan delicat, la nostra expertesa, dedicació i compromís han estat cabdals per poder sostenir a les dones, infants i adolescents atesos. L’equip d’atenció ha gestionat amb extrema diligència i cura la situació, adaptant els procediments a la nova realitat i l'equip de gestió ha esta àgil en buscar solucions.

El treball en equip és l’eix vertebrador de la nostra metodologia. I sense aquest bagatge no hagués estat possible assolir els nivells d’excel·lència en aquesta situació de pandèmia.